Regal per a la Maite
Si la vida fos maduixa
tots els dies serien dimarts.
Quan és bo deixar de riure?
Quan podem començar a plorar?
Qui trena les nostres històries?
Qui segella el nostre final?
Si sabéssim
si intuíssim
si no naixéssim cecs del tot.
Què fàcil seria no equivocar-se
què fàcil no tenir por
Però...
Si la vida fos maduixa
tots els dies serien dimarts.
Lisi Prats
tots els dies serien dimarts.
Quan és bo deixar de riure?
Quan podem començar a plorar?
Qui trena les nostres històries?
Qui segella el nostre final?
Si sabéssim
si intuíssim
si no naixéssim cecs del tot.
Què fàcil seria no equivocar-se
què fàcil no tenir por
Però...
Si la vida fos maduixa
tots els dies serien dimarts.
Lisi Prats
posted by Lisi Prats at 9:17 AM
3 Comments:
Un cambio algo radical, eh?
La verdad es que de vez en cuando apetece hacer algo diferente y a partarse un poco del camino. No se si seria esta tu intención.
Nada que me alegro de que existan los blogs.Parece que enseñamos un poco más de nosotros mismos.
Un petó
perdon, el anomino soy yo.Las fieras me han distraido.
jejejje Si, la verdad es que si que apetecía. Pero en realidad no es exactamente ese el motivo. Aunque me gusta que me leais... Aunque sólo sea un poco...
besos
Post a Comment
<< Home